Trasllat de la Mare de Déu

Trasllat de la Mare de Déu:
50 anys de devoció
per Aitor Sánchez i Collado

Fervor, fe i devoció protagonitzen cada any un acte únic i singular al calendari faller de Torrent: parlem del Trasllat de la Mare de Déu. Esta xicoteta, però emocionant custòdia de la patrona dels torrentins des de la parròquia del Bon Consell, on descansa la imatge, fins a la plaça de l’església, congrega cada any a milers de falleres i públic en el seu tradicional recorregut. La seua singularitat va fer que formara part de l’expedient de les falles de Torrent com a Festa d’Interés Turístic Autonòmic: un bany de flors, poesies, música, devoció i llàgrimes únic al mapa faller de la Comunitat Valenciana. Però cóm va nàixer el Trasllat? En les falles de 2019, els torrentins celebrem 50 anys de la seua creació, coincidint precisament, amb les cinc dècades de vida de la falla que va suggerir este acte. Parlem de la falla barri Cotxera, la lluita d’un barri.

Fundació de la falla barri Cotxera: un veïnat, una falla
La falla barri Cotxera es va fundar com quasi la majoria de comissions: en un bar i al voltant de la gent del barri que li dona nom. Concretament parlem del bar Pesigama (que després sigué Torraters, que donava al carrer Xocolaters i Gómez Ferrer). Un cert dia de 1969, Francisco Carretero, que en eixe moment tenia uns 40 anys, proposà als seues amics la creació d’una comissió per a les falles de 1970 per a la gent del barri de la Cotxera, tenint en compte el boom faller que Torrent havia experimentat mesos abans. Així ens ho conta Natalio Cantero, dels pocs fundadors en actiu que encara queden: “Jo tenia 24 anys, era molt jove, però em va parèixer una gran idea. Els tres cunyats dels Torraters van dir, pues podem començar ja.” Just en eixe moment, la colla d’homens van pensar en triar un president i ràpidament se’ls va vindre al cap una persona amb possibles, entregada i seriosa per encapçalar la presidència de la falla. Tots pensaren en la figura de Vicent Lacuesta. De fet, Carretero va pensar que seria l’home indicat per a ser president, ja que gestionava el taller de mobles del barri i estava disposat afer-se amb el càrrec. I així va ser: “Tots érem gent molt jove; tots, colla del barri de la Cotxera”-comenta Cantero. Una comissió plenament arrelada a la seua gent, als seus carrers, que a dia de hui manté eixa vinculació amb el seu veïnat. Des dels orígens, l’ADN festiu de la comissió estava clar, així va deixar constància José Alejos en el primer llibret:

Este barri es molt fester pues sempre m’ ho demostra i no anava a ser menys, es la falla de Torrent que estan mes organitzats, perquè hi han uns fallers de veres, capacitats des de el primer fins el últim el seu gra de arena han aportat perquè han posat entusiasme i una gran voluntat però hi han quatre senyors que dec senyalar pel servici que presten: ú, és el president, que es actiu i entregat, un altre es Vicent, que mos ha deixat impressionat ademes de la loteria també cobra els abonats, tenim també a Carretero un modal de faller, pues a totes les faenes que ha dur, hi ha que llevar-se el sombrero, i per últim el tio Calo donant animo i moral pues en totes les faenes sempre el primer, fins en la il·lusió i harmonia. Estos homens se mereixen el diploma, sense oblidar a un altre grupet que molt han col·laborat y han segut un exemple allà a on s’han presentat. Estos son Angel Real, Agustín, Rafa, Benito y Andon, el secretari Manolo Blasco, Paco y Mario; de les cotes i cobradors gràcies a estos homens esta falla s’ha plantat, perquè en ganes y afició la faena han agarrat, en fi, una falla digna del poble de a on està plantada, pa deixar a este barri, a la altura que sempre està i es que hi ha casta i solera en este barri de la cotxera.

La primera falla va ser contractada a l’artista José Vidallach, costà 80.000 pessetes, “molts per a aquella època.”- recorda Cantero- i el seu lema era: “Quan serà l’hora?”, on es feia una crítica a la falta de mitjans amb els qual comptava el barri, tal com poder llegir en l’explicació del llibret:
El argumento de esta falla, según reza el lema, está basado en el interrogante que se hacen muchos vecinos, a la hora de subsanar ciertas deficiencias que son públicas. Por ello en la parte central superior, hay un gran reloj despertador y sobre él un enorme gallo en actitud de llamar a la salida del alba e que todo el mundo despierte. Las 5 escenas que con ironía y humor expresan lo siguiente:
1 – El popular «granerer iba antes en el tranvía y ahora los autobuses no dejan cargar los avíos y tiene que ir a pie acompañado de su perrito.
2 – En medio de la acera se ha colocado un semáforo, donde tropiezan muy a menudo grandes y pequeños transeúntes
3 – Aquí un hombre bastante gordo y cargado de paquetes tiene que llegar a pie a su casa, por mor del autobús que no permite carga.
4 – En un cruce de calles de la barriada, el terreno está siempre encharcado y como demostración uno lleva una barquita y otro el salvavidas.
5 – Para ir a Valencia hay que tomar el camino de Picaña y no el de Torrente porque este está mal y muy transitado.

La primera fallera major va ser Maria Carmen Mora Alejos i vivia al carrer València, als xaletets, va estar acompanyada per les muses: Asunción Andreu, Lolita Baviera, Juanita Mellado, Asunción Murcia, Amparín Companya, M. Carmen Miquel, Expectación Elias, Dolores Baixauli, Antoñita Nieto i M. Teresa Rodríguez. Mentre que la fallera major infantil va ser Mariam Ferrer Chirivella, filla de Juliet, familiar dels amos del Bony i filla d’empresaris del cartró. Les muses infantils eren: M. Carmen Carretero, Germi Lacuesta, M. Dolores Blasco, M. Carmen Bermell, Ana M. Garcia, Annié Ibáñez.

Els dos primers anys de falla van ser tot un èxit a la barriada i en 1973 la comissió continuava presidida Vicente Lacuesta García, junt amb les falleres majors Francis Espinosa Córdoba i la infantil, Araceli Torres Castillo. El Vicepresident primer: José Añón Sarrión, el segon: Francisco Montaner , el tercer: Natalio Cantero, junt amb el Secretari: José Silla Baviera i el Vicesecretari: Francisco Vidal Andreu. Per la seua banda, el de Festejos era Rafael Muñoz Cobos, el Tresorer: Mariano Peris, el Comptador: Pasqual Puig , el Delegat de Junta Central Fallera: Francisco Carretero i Miguel Navarro. A esta colla d’homes li seguien la resta de vocals: Joaquín García Silla, Francisco Peris Silla, Alberto Silla, José Ferrandis, Andrés Bascuñana, Fernando Roig, José Miguel Matías, Luis Matías, José Miguel, Pasqual Puig, Vicente González, Fernando Noguerón, Serafín Silla, Francisco Casanova, Vicente Campos, Angel Real Pallardó, José Silla, Miguel González, Francisco Almagro, Abdón Peiró i Francisco Lorente. Però el més curiós d’este any va ser la presència d’una comissió femenina amb la seua pròpia junta i presidenta, que en realitat era un càrrec representatiu, però ja apuntava cap a eixa representació reial i visibilitat de la dona en la festa més enllà del càrrec de fallera major. Parlem de la junta femenina formada per la presidenta: Asunción Andreu Vicent, la Vicepresidenta: Lolita Baviera, la Secretaria: Amparín Company, la Tresorera: Conchín Casanova Albentosa i la depositaria de Loteria: Ma Carmen Miguel Tormo.

La falla plantà “La temperatura”, de J. Sales Garcia, rematat per un gran sol on es criticaven els vicis de l’època: un home ix d’una casa pública i està tot desarreglat, mentre un vell està menjant fruita per a tindre calories, també es odia vore una escena de Càmping, on el marit es troba a la seua dona, bastant lleugera de roba, amb un altre home. Altra escena mostrava al lleter, que per a guanyar diners feia una mescla de llet i d’aigua, per acabar de rodar la falla amb una joveneta, que ix d’un club a la recerca de conquesta i resulta que l’home que troba al carrer en realitat no és un home. Este va ser l’últim any de Lacuesta com a president, ja que la seua malaltia no el deixà continuar i cedí el testimoni a Pasqual Esteve. Esteve entrà a la falla al tercer any, però de refiló, com a pare, ja que va apuntar als seus fills majors Pasqual i Ma Carmen, ja que acabava d’obrir al carrer Xocolaters un taller de confecció de pantalons i com a conseqüència de la relació amb Carretero i Francisco Muñoz (“El Furo”) el van enganxar i ficar dins la junta al següent any. Vicent Lacuesta va caure malalt els primers anys, però la gent de la falla l’insistia que continuara amb la presidència, per això tornà a aguantar fins el quart any, però la seua malaltia ja l’impedia assistir als actes i en maig o juny anuncia la seua dimissió. En eixe any a Pasqual Esteve l’havien assignat el paper de vice president, de manera que la junta volia que automàticament heretara la presidència vacant, però Esteve va dir que no: “Jo volia que es feren votacions per a sentir l’opinió de la gent. I així va ser. Al final la gent em votà com a president i així va començar el meu primer exercici al càrrec de la falla. En 1974 figure ja com a president oficial de la comissió. Em quedí de president fins al desè aniversari de la comissió.”

Orígens del Trasllat: la lluita d’un barri
El naixement del Trasllat té el seu propi origen en l’ofrena a la Mare de Déu dels Desamparats. A partir de la segona època de les falles de Torrent comença a enllestir-se el calendari i programa faller definitiu que coneguem a l’actualitat, però el primer any de falles després de la prohibició de la festa, 1968, va ser molt més auster, improvisat on només participaren les comissions de La Plaça i Àngel de l’Alcasser. Les despertaes podem dir que eren molt llargues en extensió, pegaren la volta per tot el poble, eren recorreguts molts llargs, per a que s’enteraren de que estàvem en falles. Per la vesprada es feien passa carrers, s’havia de notar que les falles havien tornat per a quedar-se. Passaven per tot el poble. La falla de la Plaça va visitar la falla Àngel de l’Alcasser. Una de les coses més curioses del calendari és que l’ofrena es feia dins de la parròquia de l’Assumpció. Va ser un acte molt emotiu, quasi familiar. L’acte va ser conjunt entre Àngel de l’Alcasser i els fallers de la Plaça, amb un recorregut més breu, que començava a la parròquia Sant Josep, Avinguda, carrer de Sagra i fins a l’església, on entraren dins de la parròquia per fer l’ofrena, ja que eren molt poques falleres i tots cabien. Totes les dones anaven vestien de valencianes i els homes de gala (amb pajarita), la falla de la Plaça anava acompanyada per la banda del Círcul Catòlic. A les falles següents, els fallers d’esta comissió ja anaren amb el vestit regional.

L’èxit de la festa va fer que es refundaren i fundaren noves falles en 1969, un gran boom faller que va propiciar la creació de la Junta Local i d’un programa oficial conjunt, que comprenia les activitats del 13 al 19 de març, així com una relació de les onze falles, el seu emplaçament i presidents. El diumenge, 16 de març, es va fer l’ofrena floral a la Mare de Déu per totes les comissions, que es concentraren enfront de la parròquia de Sant Josep per començar el recorregut habitual i acabar en l’oferiment floral davant de la façana de L’Arxiprestal. Així el cronista Beguer recull: “Hi hagué en dit any -1969- cavalcada del ninot, ofrena de flor a la Verge, nit de foc, revista d’humor per Àngel Villena».”Amb les flames de la falles de 1969 la festa s’arrelà definitivament a la ciutat i uns dies després es funda la falla Barri Cotxera. Esta segona ofrena de la segona època va ser tot un èxit de participació, ja que participaren les onze falles amb comissions infantils incloses, el que va suposar que l’ofrena ixira del temple per fer-lo a la façana, quasi tal com es fa a l’actualitat. En març de 1969 el diari Torre fa una exaltació del creixement de la festa en tan sols un any, cal destacar l’entusiasme amb el qual el diari del règim exaltava les virtuts de la festa fallera i el seu vessant religiós:
Casalets o barraques falleres, fiestas del humor y alegría, sin olvidar otros actos más austeros de amor, que tanto arraigo tienen en nuestra tierra, y amor a la Madre del cielo con el gran acto de ofrenda de flores, en donde más de un millar de señoritas ataviadas con el bello traje de huertana, son portadoras de canastillas y ramos de flor que ofrendan a la virgen como un beso de amor y esperanza.

El creixement i popularitat de l’ofrena venia marcat pel seu caràcter religiós. El règim franquista va assimilar la festa sota els seus paràmetres i la va reinventar al servici del poder i de la seua simbologia, tal com comenta Gil
Manuel Hernández: “La instrumentalització política, que en un primer moment girà la voltant del feixisme, posteriorment al voltant del nacional catolicisme i després al voltant de la promoció turística i la legitimació.” Així a Torrent era un acte que calia donar-li forma per adaptar-se a tanta participació.

En març de 1970 són dotze falles les que es planten (amb la suma de Cotxera) i la Junta Local en el seu segon exercici parlà amb el retor de l’Assumpció, José Gonzalez Frasquet, per engrandir l’ofrena i col·locar una imatge de la Mare de Déu en el cadafal que es va ficar a la porta de l’església per a que presidira l‘acte, però el capellà, José González Frasquet, va dir que no deixava ficar la imatge, ja que “ni es fiava dels fallers, ni volia desperfectes en la talla”-comenten els veterans. Quan la Junta Local va ficar el problema damunt de la taula, els presidents van intentar buscar solucions, però els que la trobaren, finalment, van ser els fallers de la Cotxera, que van oferir la imatge de la patrona dels torrentins, que descansava a la parròquia del Bon Consell i que la gent del barri s’encarregava de cuidar. Parlem d’una creació dels anys 40, que es va traslladar al Bon Consell al 1964, set anys abans de la fundació de la falla barri Cotxera:
La construcción de un nuevo retablo e imagen de la Virgen de los Desamparados en la parroquia de la Asunción de Ntra. Sra. permite obtener, por parte de Alberto Verdet, la primitiva imagen obra del escultor José María Ponsoda, que en el año 1941 donara a la iglesia Agustín Muñoz Garcia y su esposa Concepción Miquel Planells. En el año 1964 en una solemne procesión, en las festividades de Ntra. Sra. del Buen Consejo, se traslada la imagen desde la parroquia de la Asunción de Ntra. Sra.

Així doncs, la gent del barri, arrelats a la festa de Sant Ramon, es van
encarregar de cuidar i vestir la nova imatge de la patrona. En esta línia, Esteve recorda quan els fundadors de la falla van dir: “Com la Mare de Déu és nostra, proposem que siga ella la que presidisca l’Ofrena”, de tal manera que el capellà no pogué negar-se. Així és com el 16 de març de 1970 uns pocs fallers van traslladar de manera privada la imatge des de la parròquia Bon Consell (situat al carrer València) fins a la parròquia de l’Assumpció (a la plaça de l’església). De fet, al primer llibret de la comissió, ja apareix el Trasllat com a acte oficial intern de la falla, després de la benedicció de l’estandart, tal com podem llegir:
16 de marzo: A las 5’30 de la tarde, Bendición del Estandarte de la falla, en la Iglesia del Buen Consejo, apadrinado por D Julio Ferrer Roca y Señora. A las seis de la tarde, solemne traslado de Nuestra Señora de los Desamparados desde la iglesia del Buen Consejo, en la calle de Valencia, hasta la Arciprestal de Nuestra Señora de la Asunción, por las Comisiones masculina y femenina, invitando a tan solemne acto a todas las Comisiones Falleras de la localidad.

I també el podem trobar al “Programa de actos generales que se celebrarán del 13 al 19 de marzo de 1970”, signat per alcalde, Vicent Lerma; el regidor de Festes, Pasqual Chuan i el secretari Enrique Crespo, on podem llegir:
Lunes, día 16 de marzo. A las 5’30 de la tarde, y organizada por la Comisión Fallara de la Barriada de la Cochera, solemne traslado de Nuestra Señora de los Desamparados desde la iglesia del Buen Consejo, en la calle de Valencia, hasta la Arciprestal de Nuestra Señora de la Asunción.

Però tot i convidar des del llibret i des del programa oficial a totes les falles a participar, el resultat pareix que va ser un altre. Així ho recorden els veterans de la falla: “No va ser un trasllat com coneguem ara, les dones la van preparar en flor i el que volgué vestir-se de valencià anà a fer el recorregut, va ser molt íntim, una cosa molt nostra.” – comenta Esteve. L’acte no va tindré ressò en premsa, com podem vore en El diari Torre, que recull una crònica extensa de la festa, però no parla del Trasllat:
“Los actos que se ha ido sucediendo durante la semana fallera en esta Ciudad han estado revestidos del entusiasmo y la participación popular, destacando los de la ofrenda de flores a la Virgen, en la que hubo una participación extraordinaria de las barriadas, de las doce fallas, que llenaron de ramos y canastillas el dosel alzado, con la Patrona, junto al pórtico de la Arciprestal de Ntra. Sra. De la Asunción (…) Las fallas, artísticamente, van alcanzando cada vez mayor relieve, y la población vibra de entusiasmo popular por esta fiesta tan valenciana, en la que Torrente aportará su grano de arena a ese gran complejo fallero de Valencia. Este año fueron doce las fallas. Para la próxima edición podrán ser alguna más o menos; pero lo cierto es que toda la población participa ya de una manera activa en la semana fallera.”

Davant de la bona acollida que va tindre este primer Trasllat per a la gent del barri, la junta de la falla Cotxera va decidir continuar per esta línia i després de les presses i improvisació del primer any, van organitzar millor la participació de les comissions de Torrent en l’exercici faller de 1971. Així és com es va
institucionalitzar l’acte fins a dia de hui. De fet, a alguns llibrets de les falles de Torrent del 1971 ja el trobem com a acte oficial. Per exemple, al llibret de la falla Avinguda podem llegir:
Divendres, 16 de març: “A les 7 de la vesprada començarà el trasllat. No pot faltar nostra falla, a un acte tan destacat, com puga ser El Trasllat, La Mare de Deu devalla, i en solemne processó, la porten les comissions fins l’església arxiprestal. Allí es deixa a l’estrat, per a l’Ofrena de flors.”

Així doncs, durant els primers anys va ser la pròpia falla Cotxera l’encarregada d’organitzar a soles el Trasllat, fins que el creixement del nombre de falles i la ingerència de Junta Local va fer que l’ens s’encarregara de coorganitzar l’acte. En 1973 el programa oficial de falles (publicat al primer El Granerer de la història) arreplega este acte de Cotxera el 16 de març:
A les 6 de la vesprada, i organitzat per la Comissió de la Falla de la Cotxera, solemne trasllat de la imatge de la Verge dels Desemparats des de l’Església del Bon Consell fins a la parròquia de l’Asunción.

El 16 de març era un dels més complets del calendari faller: A les 11 del matí, un Jurat Qualificador, acompanyat de la Fallera Major i la seua Cort d’Honor, recorria totes i cadascuna de les falles per a valorar tant la realització artística com l’enginy i gràcia de la crítica. S’atorgaven dos premis per a les falles inscrites en la Secció «A» i altres dues per a les de la Secció «B», i un premi per a les infantils. A les 21.00 h. a l’Ajuntament es lliuraven els premis. El dia 17 quedava de descans, per a fer actes en les pròpies comissions, mentre que el dia 18 era el dia gran de l’Ofrena:
A les 6 de la vesprada, gran ofrena de flors a la nostra senyora dels desemparats per totes les Comissions FaIleres. Per a aquest acte les dotze Comissions es concentraran al carrer de l’Angel de l’Alcazar, des d’on s’iniciarà el següent recorregut: Avinguda Màrtirs, Bisbe Benlloch, José Antonio i plaça del Cabdill fins a la parròquia de l’Asunción de La nostra Senyora, on, en una gran estrada, es rebrà l’Ofrena de les Falles, rams i cistelles de flor, que en aquest acte brillant les Comissions d’homes i les seues falleres dediquen a la Verge.
A les 12 de la nit, en la plaça del Bisbe Benlloch, «Nit de Foc», patrocinada pel Molt Il·lustre Ajuntament de la ciutat. Iniciarà el tret del foc la Fallera Major. Seguidament, i fins avançades hores de la matinada, un grup folklòric recorrerà la població per a cantar la tradicional «Nit d’albaes».

En 1975 la crònica fallera arreplega l’assistència de les falleres majors de Torrent a l’acte:
El diumenge, dia 16, es quan se du la imatge de la nostra volguda “Xeperudeta” -per la Falla de la Cotxera- acompanyada per toles les altres Comissions i presidida per la Fallera Major i la seua Cort, d’Honor, des de l’Esglesia del “Bon Consell” a l’Arxiprestal de l’Assumpció, que com sempre fou un acte emotiu. Si bé, quan l’esclat es més Iluminós i de vertader afecte es quan les catorze falles (incloem la del proper poble de Picanya), ofereixen precs i flors a la nostra Patrona. Aquest acte va tindre efecte el di a 17 de març, i pot dir-se que foren incomptables els ramells, les cistelles, així com les al·legories sobre la nostra terra i ciutat les que falleres, falleretes, fallerets i fallers depositaren als peus de la nostra Verge Santa Maria de Folls i Desemparats.

L’amor i devoció de la imatge es tanta per als seus veïns, que podem comentar més anècdotes sobre la seua cura. Els primers anys, la imatge de la patrona una vegada conclòs el trasllat es quedava a soles, a la porta de l’església, esperant l’arribada de l’Ofrena. Era un altre temps. Un any va ploure molt i es va banyar sencera, per això es va decidir que entrara i no es fera malbé la seua estructura. Es va barallar la possibilitat de fer un templet que la protegira, però finalment es parlà amb el retor i va dormir al temple la nit de cada Trasllat fins a dia de hui. La falla barri Cotxera va sufragar el cost del mant, monyo i demés per renovar la seua indumentària.

Canvi en l’organització i curiositats
Les falles de 1978 seran les primeres en les que l’acte del Trasllat serà coorganitzat per la falla per la falla Cotxera i Junta Local, degut a que l’any anterior hi havia hagut molts talls entre la desfilada de cada falla. Per tal de buscar una solució es va optar per esta via, no sense polèmica. Junta Local acusava a la comissió d’una mala organització, mentre que la falla al·ludia que era molt complicat coordinar a tanta gent, incloent infantils. Per eixe motiu, Pasqual Esteve, que era president, va sentenciar: “perfecte, apanyeu-vos ,a vore si sabeu fer millor l’acte”. A El Granerer d’eixe any figura, només, Junta Local com a organitzadora de l’acte:
A las siete de la tarde, y organizado por la Junta Local Fallera de Torrent, solemne traslado de la imagen de Nuestra Señora la Virgen de los Desamparados, con asistencia de todas las fallas, falleras mayores, cortes de honor y Junta Local Fallera.

Al final, el temps demostra que és molt complicat coordinar la participació de totes les fallers de Torrent”, comenta Tomàs Ibáñez. Com a curiositat en el Trasllat podem dir que la imatge anava l’última, de manera que quan arribava a la plaça de l’església ja no hi havia ningú, ja que eren sobre les 23 hores. De manera que anys després, en els 80, es va canviar i durant un breu període de temps va desfilar en mig de les falles, com recorda Cantero. Finalment es va optar per canviar la seua posició en la desfilada i dedicar-li la presidència i obrir la desfilada amb ella. En el protocol també hi ha hagut canvis. Abans, les falleres majors i president anaven davant de la imatge, per després passar-los darrere.

Altra curiositat va ser el canvi de recorregut, a causa de les obres en la parròquia del Bon Consell. El 27 d’abril de 1981 van començar les obres del nou temple (que es el que gasta a l’actualitat) i es van beneir el 29 de maig de 1983 per En Miquel Roca Cabanellas. Per tant, durant la reforma la imatge de la patrona estava guardada en casa de Cafís- recorda Cantero-, de manera que la imatge va eixir de la seua casa, al carrer Sant Gaieta (just la façana de darrere del Bon Consell) les dos falles que durà l’obra. Com a conseqüència es va canviar el recorregut de dit acte: la desfilada continuava pel carrer del Crist, Ramón y Cajal, Avinguda fins el primer encreuament i baixaven, per enfilar Gómez Ferrer, seguint el recorregut habitual fins la plaça de l’església. Un any plogué molt, tant, que tota la gent es va tindre que refugiar en la seu de Montecarlo fins que va passar la tromba. Anys de pluja i d’esglais hi ha hagut diversos, l’últim, per exemple, el de les falles de 2011, quan el 16 de març amenaçava aigua i al migdia es va decidir suspendre l’acte en una reunió d’urgència al parador de Junta Local (primer pis del Mercat), i posposar-lo al dia 17, de manera que la imatge, junt amb els representants de cada falla van fer el Trasllat i seguit, l’ofrena. Finalment la vesprada del 16 no va ploure. A les falles de 2013 Junta Local cedí l’organització completa de l’acte a la falla barri Cotxera.

Versos, poesia i pètals a la “geperudeta”
La tradició de parar a la verge per dir-li versos i poesies es prou recent. A l’any següent de faltar Narci Garcia (2002), que era una dona molt volguda a la comissió, artífex del concurs d’indumentària i fundadora de la casa d’indumentària Esteve, amb el seu home Pasqual Esteve. Així, per tindre viu el seu record van parar la imatge de la patrona a les portes de la tenda d’indumentària, al carrer Gómez Ferrer, i van dir-li unes paraules dirigides al cel. Cal recordar durant el recorregut ja era tradició fer esta parada, ja que la seua filla, Mari Carmen Esteve (fallera major de Torrent de 1989) oferia cada any una cistella de flors en el Trasllat, per haver superat una malaltia. Este detall va ser molt ben acollit i la gent començà a sumar-se a esta iniciativa també en el Retorn, quan portaven rams, fins al punt que la comissió va tindre que fer un carro per poder transportar-los, recorda Tomàs Ibañez.

Retorn i homenatge a Sant Josep
El primer retorn de la imatge de la Mare de Déu des de la plaça de l’església fins al seu lloc habitual, a la parròquia del Bon Consell es va fer lògicament el mateix any 1970, ja que una vegada acabava l’ofrena i a punt de concloure les falles la imatge havia de tornar a al seu temple. Per eixe motiu es va ficar este nom a este xicotet i familiar acte. Conforme va créixer el Trasllat, amb la participació de totes les falles, també es va fer més solemne el Retorn. El recorregut passava per tots els carrers del barri Cotxera, Benissanet, carrer Pla, carrer València, carrer Sant Ramon, fins arribar al Bon Consell. Durant el recorregut va créixer la devoció i per aclamació popular dels veïns van començar a llançar-se traques i pètals al pas de la patrona.

De fet un any hi hagué un disgust perquè la crema d’una traca va provocar que unes falleres es cremaren els davantals, recorda Esteve: “l’any següent vam fer uns cartells on pregàvem al veïnat que els diners de la traca es gastaren en flors. A l’any següent, els veïns es gastaren els diners en flors, però també en traca i ens quedarem igual. Al final s’esperaven a que passaren tots per a tirar la traca.”

Com a curiositat, el president de la falla Xenillet va demanar en 1987 que el Retorn la verge passara pel barri, però es feia molt llarg, i només este nou recorregut es va fer un any. Posteriorment, els fallers de Santa Llúcia es van ficar en contacte amb els de barri Cotxera per participar de manera conjunta en el retorn. Ja que l’any anterior els membres de barri Cotxera van fer un homenatge a Sant Josep, en el carrer homònim que pertany a la demarcació de Santa Llúcia (amb la col·locació d’un centre de flors en un retaule amb la seua imatge). A l’any següent, Santa Llúcia es va oferir a fer l’acte de manera conjunta i des de llavors, cada any paguen de manera alterna el centre de flors a Sant
Josep i participen en la missa al Bon Consell i en el recorregut del retorn.

Altra curiositat són, per exemple, els convidats especials. Durant molts anys durant la dècada dels 80 van participar al Retorn els membres de la Foguera Polígon de Sant Blai, amb la qual Junta Local tenia molta relació, gràcies als contactes que Arturo Boix tenia al exercir com a vertebrador de festes i Juntes Locals de la Comunitat.

Finalment, podem dir que la única vegada que no s’ha pogut fer el Trasllat ha sigut fa 4 o 5 anys, recorda Ibáñez: “ ja que el dia de Sant Josep va ploure i es va posposar al següent diumenge, que també va ploure i al final el retor va dir que es llevaren la imatge de l’Assumpció, perquè venien els actes de Setmana Santa, i eixe any la imatge va tindre que tornar en una furgoneta.”

Com veiem, la història del Trasllat i el retorn de la Mare de Déu és la història viva de les falles de Torrent, però sobre tot de la falla Barri Cotxera, que va lluitar per dignificar l’ofrena i oferir-se a custodiar a la patrona de tots els
torrentins. Un acte que ha evolucionat fins l’actualitat en un trasllat devocional on no falten les pluges de pètals, els versos a la patrona, precs personals, la música i la pólvora, fins convertir-lo en un acte únic al calendari faller de la Comunitat Valenciana.